miércoles, 11 de abril de 2012

Aquesta remor que se sent

Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.

S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula
pels carrers i les cases.

Aquesta remor que se sent no és de vent.

Han prohibit el vent perquè no s'alci
la pols que hi ha pertot
i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable.

Aquesta remor que se sent no és de paraules.

Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.

Aquesta remor que se sent no és de pensaments.

Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.

I, tan mateix, la remor persisteix.

Miquel Martí i Pol

Nota:

En el temps de la dictadura del general Franco, hi havia una fèrria censura de tot allò que poguès ser entès com un qüestionament del règim. En aquest context, en Miquel Martí i Pol (1929-2003) escrigué el poema anterior, Aquesta remor, que va ser publicat dins del seu poemari Vint-i-set poemes en tres temps (1970-1971).

Avui en dia anem pel mateix camí....  

Podem escoltar el poema de Martí i Pol musicat per Ramón Muntaner

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada

Comptador de visites al bloc: